Objecte regalat#13
Posted in Uncategorized on 4 Desembre, 2008 by elmuseudelshorrorsObjecte regalat#12
Posted in Uncategorized on 4 Desembre, 2008 by elmuseudelshorrors
L’arribada al món sempre és un moment difícil: tu estaves feliç allà dins, al ventre matern, sense passar fred ni calor ni gana ni son ni res que t’inoportuni l’existència. Per això quan et topes amb la realitat del planeta, aquesta mena de regals et fan més difícil la teva existència i haurien d’estar prohibits.
Jo ara tinc poc més d’un anyet, i encara recordo amb terror la persona que va portar aquesta postal en 3D amb aquest nen petit que fa por i l’ocellot que el gronxa quan el desplegues. El pitjor és que a la meva mare li va fer gràcia perquè li va regalar una amiga molt estimada i va tenir la ditxosa postal en 3 dimensions al costat del meu llitet durant mesos, fins que el meu pare (sort d’ell!) es va negar a veure més aquesta bestiola que es gronxava i la va treure de davant meu.
Sé que sembla exagerat, però tingueu en compte que la postal era molt gran en relació a la meva mida quan vaig néixer i a més jo no em podia bellugar i estava tot el dia mirant-me i gronxant-se al costat del meu llit. Terrorífic!
Pseudònim: 3D
Objecte regalat#11
Posted in Uncategorized on 4 Desembre, 2008 by elmuseudelshorrors
Uns dies abans del meu casament, la meva mare em va dir que li havia arribat un regal de casament que li havien portat uns parents. Encara que aquests parents no estaven convidats i tampoc no els coneixia gaire, sempre fa il·lusió que algú hagi pensat en tu i estàs intrigat per veure quin regal et faran.
Mai havia vist una cosa tan horrorosa com aquest clauer. Com li havia de donar això a la meva futura muller? Això podria fins i tot posar en risc el nostre matrimoni! Els clauers que s’encaixen ja són d’un gust una mica estrany… però els que tenen forma de cor i a més a més porten el teu nom gravat… ai senyor. Més valia no regalar res! Per sort, com he dit, eren parentela no convidada.
Pseudònim: Alejandro Sanz
Objecte regalat#10
Posted in Uncategorized on 2 Desembre, 2008 by elmuseudelshorrorsObjecte regalat#9
Posted in Uncategorized on 2 Desembre, 2008 by elmuseudelshorrorsKing of the road
L’Elvis va arribar a les meves mans fa uns anys, quan jo conduïa un Renault 11 heretat i re-heretat de la família (gran exemple de reutilització) i un amic meu es va inspirar i va pensar que aquest seria el complement ideal pel meu Renault.
No el vaig arribar a clavar al “tablier” perquè no em vaig sentir identificada amb aquest moviment de caderes espasmòdic Elvisià i ja en tenia prou d’haver d’estirar l’estarter (o com es digués la palanca aquella que donava força al motor perquè s’engegués també si estava fred) o anar suant mentre feia girar aquell volant que no coneixia l’existència de la direcció assistida, com per tenir a sobre l’Elvis grinyolant com a copilot.
Això em va fer reflexionar molt sobre el mal que fan els anuncis de la tele i em va fer por. També em va fer por saber què va portar a aquest amic a comprar-me això pel meu aniversari, per això mai m’he atrevit a preguntar-li!!
Pseudònim: Love-me-tender
Objecte regalat#8
Posted in Uncategorized on 2 Desembre, 2008 by elmuseudelshorrorsObjecte regalat#7
Posted in Uncategorized on 2 Desembre, 2008 by elmuseudelshorrorsLA INFANTA Mª TERESA
La meva germana petita va anar a fer el viatge de fi d’institut a Madrid, i van visitar el Museu d’El Prado. Ella, pobreta, sabent la meva passió per les belles arts em va portar aquest souvenir, el que passa és que fora del quadre, la pobra menina perd la seva gràcia…
Pseudònim: Síndrome de Stendhal







