Val de compra per valor de 50 euros a la botiga Moda Amiga de la Fundació Engrunes (Gran Via de les Corts Catalanes, 851)

- Atorgat a l’objecte regalat#17, i més concretament a la seva propietària, de pseudònim La Fisio.

SEGON PREMI AL REGAL MÉS HORRORÓS

Subscripció anual a la revista “Opcions”

- Atorgat a l’objecte regalat#6 – Monstre del llac Ness /Nessy, perquè el gaudeixi la seva propietària, de pseudònim Nerina Battaglia.

Els guanyadors, sisplau, poseu-vos en contacte amb el personal del Centre Cívic o bé passeu-vos pel taullel d’informació.

Moltes felicitats, i aprofiteu bé els premis!

Pel que fa als objectes participants en el concurs, els seus propietaris poden passar-los a buscar pel Centre Cívic a partir del divendres 19 de desembre.

Tot i que la utilitat d’una guardiola avui dia és qüestionable, no sé on posar aquest ‘pongo’ tan creatiu i original!

Pseudònim: Milka Mariachi

Aquest objecte me’l va regalar un familiar després d’una visita a Tenerife!!!! Em vaig demanar: què té a veure això amb la illa canària? No vaig trobar resposta. Mirant-me’l bé vaig entendre que aquest rellotge estava patint una gran errada de la “natura”, o més aviat, errada del dissenyador.

És un rellotge dins d’un cos de telèfon antic. Exactament igual que els transexuals tenen un cos dins d’un altre que no el reconeixen, en aquest cas passa el mateix.

Malgrat que l’objecte és un horror, demano comprensió per aquest pobre rellotge que podria estar a qualsevol canell humà donant un servei eficient i estètic, però ha de suportar la vergonya de ser un simple objecte de decoració, una mica freaky, això sí.

Pseudònim: “Reloj, no marques las horas…”

Procedència: Regal que va arribar a les meves mans com a intent de pressió per ‘col·locar’ laboralment algú i que, tal i com havia comunicat explícitament, no estava a les meves mans.

Pseudònim: Mariquita Pérez

Història: regal d’un amic invisible.

Pseudònim: Alícia al país de les meravelles.

Descripció: Joc de sucreres de porcellana en colors pastel i motius de fruites. Figura de resina representant un fruiter ple a vessar de suculenta fruita molt realista.

Història: Quan vam començar l’estiueig al poble, feia molt que no hi anàvem. Aquest cop era per passar-hi tot un mes, i vam haver de desprendre’ns del nostre anonimat per una major integració en la comunitat. Una veïna em va regalar el joc de sucreres perquè  va ser el meu sant, i després una altra veïna em va regalar el fruiter el dia que tornàvem a casa.

Sempre em quedarà el dubte de si l’any vinent, com aquest, faran l’impossible per col·lar-se a veure com tenim la casa. En aquest cas, espero que no busquin on vaig col·locar aquest preciós ‘pongo’!

Pseudònim: Carmen Miranda

El més graciós és que al costat de la nevera ens havia deixar aquest petit personatge, amb una nota: “Vigilant nadalenc: aviam quan aguanteu sense menjar-vos-ho tot!”. El problema era que al engegar-lo, la música era terrorífica i el bitxu es movia per la pròpia inercia del moviment, similar al de la dansa del ventre.

Com pretenia ma mare (amb tota la bona intenció) que aquest petit monstre ens vigilés? A cop de hullahops?

Pseudònim: Junco Hueco.

Pseudònim: La fisio.

Pseudònim: La màgia d’Itàlia

Preciosa nina amb dues cares per guardar la camisa de dormir.

Procedència: Itàlia

Pseudònim: Sibila